MARIA ZAMBRANO – Una aproximació a la “razón poética”
![Imagen[6]](http://www.mxespai.com/blog/wp-content/uploads/2011/02/Imagen61.jpg)
CURS de quatre sessions a càrrec d’Antoni Clapés
Programa:
1a sessió: L’exili com a distanciament filosòfic
2a sessió: La raó poètica
3a sessió: Filosofia i poesia
4a sessió: Claros del bosque
Les sessions tindran lloc a MX ESPAI 1010 els dilluns dies 21 i 28 de març i 4 i 11 d’abril, de 19,15 a 20,45 hores.
Preu del curs: 24 €
María Zambrano (Vélez Málaga, 1904 – Madrid, 1991) ha estat, sense cap mena de dubte, una de les grans veus del pensament europeu del segle vint. Un pensament, el seu, ampli i divers, expressat en assaigs fragmentaris més que no pas en anàlisis sistemàtiques, i que es materialitza en una escriptura més propera a la creació artística que no pas al món conceptual.
El pensament de Zambrano va teixir, amb el fil de la raó poètica, una filosofia nova.
Una veu (filosòfica? poètica?) que no s’assembla a cap altra veu: ni filosòfica ni poètica.
La seva vida i la seva obra van estar profundament creuades per l’exili, que va durar quaranta-cinc anys. “Amo mi exilio”, va escriure. I és, justament, durant aquest període quan va escriure la seva obra: ombra que viatja pel món, pels marges del món. Pensar en l’exili és pensar l’exili.