Propera inauguració dimarts 9 de setembre a les 20 h

Dins el marc de l’any del nostre DESÈ ANIVERSARI: Intercanvis amb altres espais

Nora Ancarola i Marga Ximenez es complauen
a convidar-vos a la inauguració
que tindrà lloc el proper dimarts 9 de setembre a les 20 h

Mapes contigus, espais continus
COL.LECTIU TPK

cuina de l’àngel: SEIJA LAAKSONEN

del 9 de setembre a l’11 d’octubre de 2008
obert  de dimarts a divendres de 17 a 20.30h
dissabtes visites concertades

MX Espai 1010
Llibreteria 7  principal – 08002 BARCELONA . Tel:  (34) 933 106577 – 669 517227
www.mxespai.com – mxespai@mxespai.com

Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

 

Vicente Porto Vicente Porto

 

Mapes contigus, espais continus

En els escrits de teoria de l’art i de pensament contemporani és freqüent l’ús d’un lèxic més propi moltes vegades de tractats de geografia o de situacions que hi tenen a veure que de paraules provinents de l’àmbit específicament artístic.

Conceptes com avantguarda han estat substituïts per d’altres com illa, arxipèlag, mapa, cartografia, perifèria…El primer es corresponia a un moment en què la societat (occidental, per descomptat) percebia el temps com a sinònim de progrés, d’avenç, tot i les dificultats. Els altres es corresponen a un temps en què els grans pensaments han estat substituïts per la versió més cínica de l’exercici del poder i del capitalisme, i la recerca de l’absolut ha estat substituïda per la recerca del benefici econòmic immediat.

Mentre avantguarda fa referència al moviment d’un tot que avança, illa, arxipèlag, territori, fan referència a fragments que resisteixen. I aquesta és una altra de les grans novetats del pensament contemporani, el concepte de resistència. On Simón Marchán parlava, en De l’art de l’objecte a l’art del concepte, de mitologies individuals, José Luis Molinuevo parla d’una “estètica del naufragi i la resistència”. Naufragi, una altra paraula que s’usa en l’estètica i el pensament contemporani per a explicar el pas de l’antiga necessitat social del mite, a l’estereotip.

L’artista, en la seva necessitat de comportar-se com Sísif i d’entendre i explicar com és la societat, ha passat de voler produir icones totalitzadores de pensament que reflecteixin una veritat absoluta, d’altra banda inexistent, a donar importància als processos de pensament que ens ajuden a construir metàfores amb les quals ens podem crear la nostra imatge del món. Però fins i tot això resulta impotent o poc important per a explicar un moment tan estrany com l’actual, on a França (i no solament) una dreta política amb un pensament petri però sense discurs, s’enfronta a una esquerra amb discurs, però sense pensament.

Ensenyem el nostre treball, però l’èmfasi el situem en el nostre pensament, i el plantejament expositiu del projecte, sempre canviant, així com canvien les obres que el composen, va dirigit a manifestar-ne els processos individuals. Ens plantegem a cada muntatge la pregunta què fa que una persona es llevi cada dia disposada a enfrontar-se a allò que Beckett anomena el fracàs absolut de l’artista? Entorn aquesta qüestió, hem desenvolupat una successió de territoris que configuren un mapa d’actituds on s’inscriuen aquells arxipèlags de pensament als quals feia referència Glissant. I que en podríem dir territoris de resistència.

Agustín Fructuoso

Tags:

Los comentarios están cerrados.